Veu
En la presentació de "Tu i jo" el passat dia 25 de Novembre de 2016 a Cardedeu, la Gemma Pallissa i alguns assistents em van preguntar si ja estava pensant en un segon recull. Doncs justament feia pocs dies que havia decidit que em posaria a escriure sobre els somnis. De fet no vaig desvetllar gran cosa. Que cadascú imagini com seran els contes d'aquest recull, quin lloc hi tindran els somnis, etc.
I, sí, ja em teniu ben engrescada. He escrit tres contes i ara treballo en un altre que em té captivada. Tots ells podrien formar part del segon recull en què el somni hi és ben present. De fet, el somni també es barreja en la realitat a "Tu i jo", o no?
Però, recordeu? Jo escric sense planificar res, em deixo endur per la història talment com si no l'hagués escrit jo mateixa (i és ben cert que la creo des del principi). Cada personatge, cada paraula, cada imatge i cada so em sorprenen i jo només faig que gaudir-ne, i mostrar el que em transmeten amb el millor vocabulari que conec. Jo sento, m'implico i em perdo amb tots/es ells/es. Són aires de bogeria? Potser sí, i què? L'Íngrid va comentar que quan escric faig el que vull, i a casa em van dir que són una mica punky.
I també estreno blog, Veu; que no és res més que la meva. Espero poder mantenir-la activa, i acollir els vostres interessos i les vostres suggerències.Desitjo que gaudiu de les paraules, de les imatges, i dels sons que hi exposi.
Somn-hi?
I gràcies per ser-hi.
I, sí, ja em teniu ben engrescada. He escrit tres contes i ara treballo en un altre que em té captivada. Tots ells podrien formar part del segon recull en què el somni hi és ben present. De fet, el somni també es barreja en la realitat a "Tu i jo", o no?
Però, recordeu? Jo escric sense planificar res, em deixo endur per la història talment com si no l'hagués escrit jo mateixa (i és ben cert que la creo des del principi). Cada personatge, cada paraula, cada imatge i cada so em sorprenen i jo només faig que gaudir-ne, i mostrar el que em transmeten amb el millor vocabulari que conec. Jo sento, m'implico i em perdo amb tots/es ells/es. Són aires de bogeria? Potser sí, i què? L'Íngrid va comentar que quan escric faig el que vull, i a casa em van dir que són una mica punky.
I també estreno blog, Veu; que no és res més que la meva. Espero poder mantenir-la activa, i acollir els vostres interessos i les vostres suggerències.Desitjo que gaudiu de les paraules, de les imatges, i dels sons que hi exposi.
Somn-hi?
I gràcies per ser-hi.
Comentaris