Com escric?
Em ve al cap una imatge que potser defineix què faig amb el temps. Em veig pessigant-lo com puc, d'allà on puc, perquè empassar-me'l d'un mos seria massa, i és impossible.
Parteixo d'una imatge que m'ha impactat d'alguna manera, fruit de records, de somnis, d'emocions, d'experiències viscudes, de paraules, de pensaments... La interpreto, li busco un missatge subjacent (què necessito dir). I aleshores escric una història. Però no la planifico, no creo uns personatges, ni un escenari concret. Vaig fent a mesura que em ragen les paraules. Vaig descobrint allò que escric mentre ho faig, com si algú ho hagués escrit abans que jo, i jo ho estigués llegint en veu alta. Avanço i retrocedeixo per a consolidar el que tinc escrit, com qualsevol criatura que apren a fer pipí al vàter. Desitjo que s'entengui, malgrat que jo sempre ho entenc, i això és un petit entrebanc, que miro de salvar.
Jugo amb les paraules, i en descobreixo de noves, de més muscials, poètiques. Busco sinònims. No m'agrada dir el mateix sempre de la mateixa manera. Imagino. I això m'aporta altres imatges que m'engresquen a escriure encara més, i a fer avançar la història.
Penso en un final rodó, sorprenent, potent, a poder ser inoblidable. Que doni coherència a tota la història, a tot allò que he volgut mostrar.
I espero que qui llegeixi, començant per mi mateixa, em digui que he transmès, que ha sentit i ha entès.
I si no agrada el que escric, també ho vull saber. Si algú no ha entès, necessito parlar-ne.
Sóc feliç d'escriure i de poder fer llegir.
Em sorprenc a mi mateixa. Em coneixo més a fons, m'entenc millor. Em buido, em deixo anar. No tinc por ni vergonya, quan escric. M'expresso amb total llibertat.
En definitiva, visc, gaudeixo, i creixo. I potser somio, somio un somni fet realitat.
Em ve al cap una imatge que potser defineix què faig amb el temps. Em veig pessigant-lo com puc, d'allà on puc, perquè empassar-me'l d'un mos seria massa, i és impossible.
Parteixo d'una imatge que m'ha impactat d'alguna manera, fruit de records, de somnis, d'emocions, d'experiències viscudes, de paraules, de pensaments... La interpreto, li busco un missatge subjacent (què necessito dir). I aleshores escric una història. Però no la planifico, no creo uns personatges, ni un escenari concret. Vaig fent a mesura que em ragen les paraules. Vaig descobrint allò que escric mentre ho faig, com si algú ho hagués escrit abans que jo, i jo ho estigués llegint en veu alta. Avanço i retrocedeixo per a consolidar el que tinc escrit, com qualsevol criatura que apren a fer pipí al vàter. Desitjo que s'entengui, malgrat que jo sempre ho entenc, i això és un petit entrebanc, que miro de salvar.
Jugo amb les paraules, i en descobreixo de noves, de més muscials, poètiques. Busco sinònims. No m'agrada dir el mateix sempre de la mateixa manera. Imagino. I això m'aporta altres imatges que m'engresquen a escriure encara més, i a fer avançar la història.
Penso en un final rodó, sorprenent, potent, a poder ser inoblidable. Que doni coherència a tota la història, a tot allò que he volgut mostrar.
I espero que qui llegeixi, començant per mi mateixa, em digui que he transmès, que ha sentit i ha entès.
I si no agrada el que escric, també ho vull saber. Si algú no ha entès, necessito parlar-ne.
Sóc feliç d'escriure i de poder fer llegir.
Em sorprenc a mi mateixa. Em coneixo més a fons, m'entenc millor. Em buido, em deixo anar. No tinc por ni vergonya, quan escric. M'expresso amb total llibertat.
En definitiva, visc, gaudeixo, i creixo. I potser somio, somio un somni fet realitat.
Comentaris