PREGÓ DE LA FIRA DE NADAL DE CARDEDEU. 2017
Des d’aquí dalt contemplem la grandesa d’un poble que acull i que és integrador.
Expliquen que ja fa més de 100 anys que Cardedeu ens va obrir les portes, quan vam
arribar, i ens va deixar formar part de les tradicions i festes del seu país, que estimen
amb bogeria, i que és Catalunya.
L’actual colla en la qual vivim, l’any vinent ja farà 75 anys que la balla. Bé, de fet ens fa
ballar a nosaltres. Sota les nostres faldilles i carregant el nostre pes, fan vibrar a grans i
a petits. Tocant la gralla fins a esgargamellar-se i fent sonar les caixes, encaixen a tot
arreu. Ens passegen amb orgull en les cercaviles pel poble i en altres indrets. Ens
engalanen, ens regalen flors, ens cuiden entre coixins i estrenant remolc, ens apedacen
quan la pell se’ns crivella, i quan el temps ens pesa sense perdó. Ens guareixen si
caiem, i ens ajuden per aixecar-nos una altra vegada.
Des d’aquí dalt gaudim de la Fira de Nadal i del Torró de Cardedeu. Si ho miréssiu amb
els nostres ulls! Dues fogueres, en dos punts importants del poble, arrepleguen a
tothom al voltant. La millor de les flaires que pugueu imaginar embolcalla la nit freda
enmig de la plaça, al costat de l’església. Diuen que és escudella, allò que tothom té per
escalfar-se les mans i els llavis glaçats. I s’hi afegeix l’aroma dels torrons i de la xocolata,
que no faltaran mai a la taula en dies de festa i de reunió, com els que esperem.
Hi ha un munt de parades, cada any més, que donen vida i embelleixen els carrers del
poble, sota el caliu de les llums. Cadascuna d’elles és un món, és una petita gran vida,
que la gent del poble es decideix a cuidar i a amanyagar. Si poguéssiu contemplar la
mirada dels infants! Ulls que traspuen il·lusió i desig. Ulls que contemplen allò que més
voldrien, infants que somien dies i nits. Els adults mantenen viva la màgia, en dies que
esperen a partir d’ara. Retornen a la infantesa, a través dels seus fills.
Cues llargues sota les estrelles per fer cagar el tió. Un tió gegant, com nosaltres, que
s’esforça per regalar petits presents a la quitxalla. Però cal que li cantin una cançó. Una
cançó avivada amb la música d’un grup que engresca amb el seu ritme inevitable, que
fa moure el cos i passar el fred.
I nosaltres sempre hi som presents. Ens mantenen enlaire per vetllar aquesta festa tan
important. La colla gegantera ens abriga i no espera res a canvi. Ens permeten ser els
protagonistes per cohesionar la societat al nostre voltant, i per a integrar a tothom qui
ens vulgui conèixer i estimar.
Pare i mare, si estiguéssiu aquí per gaudir de tot això! Ens quedem, aquesta gent ens
necessita ara més que mai. Sembla que es viuen moments molt delicats pel que fa a la
llibertat, aquí. Catalunya perilla i ha rebut més d’un pal. La democràcia trontolla i la
volem recuperar. No podem abandonar-los, hem de seguir i seguim.
En nom de tots els gegants i gegantes d’aquesta colla; mil gràcies, estimats i estimades.
Serem sempre vostres, i si ens arriba l’hora de deixar-vos, no us oblidarem mai.
Feliç Nadal, feliç any nou i Visca Cardedeu.
Ramon Berebguer IV, Montseny, Príncep, Segarra, Marieta, capgrossos, la cuca, i jo
mateixa, la Peronella.
Comentaris