"Tu i jo" IMPACTES

Durant més de 20 anys, vaig fer teatre en una companyia amateur de Granollers (Quatre per quatre).

Vaig estudiar quatre cursos virutals a l'Escola d'escriptura de l'Ateneu Barcelonès, on vaig escobrir el conte, un gènere que m'atrapa i que utilitzo per a obrir-me al món, per a ser directa, irònica i potent.

Em tinc per una dona intensa i activa, que esgarrapo el temps d'allà on pot. Formo part d'un grup de treball d'Òmnium a Cardedeu i sóc membre fundadora, i presidenta, de l'associació HI SOM del mateix poble, on visc actualment. Hi condueixo un grup de lectura en veu alta "De mot en mot"; on també hi tenen cabuda persones amb dificultats lectores.

Toco en un grup de samba de la colla dels Blaus de Granollers, i sóc membre de la colla gegantera de Cardedeu. 

El que em va canviar realment la vida va ser la maternitat, la qual em va dur a estudiar a l'Ateneu. 

Vaig tenir dues filles bessones. En el part hi va haver moltes complicacions, i actualment elles pateixen una epilèpsia resistent i de difícil control, i un retard mental; tot, per culpa d'una mutació genètica.  

"Tu i jo" és el meu primer recull de contes. Sóc mestre de bressol, i mare. Ara, escriptora, diuen. 

Tu i jo dibuixa la relació entre una mare i el seu fill o filla. Ambdos són una mica molt esepcials, i viuen com poden allò que mai no haurien imaginat que els tocaria. Les protagonistes dels 16 relats busquen estimar encara més, i encaminen una particuar lluita per aconseguir-ho.

Una lluita en què  parlo d'emocions i de sentiments; de por, de ràbia, de solidaritat, de solitud, amb descaradura, sense complexes. I ho faig amb literatura, amb ficció, i a través d'un diàleg entre somni i realitat, a través de records i de desitjos. Els contes estan escrits amb un tò irònic, fins i tot sarcàstic, que colpeix encara més.

Vol ser un homentage al conte, gran gènere que vull fer extenisu. I també vull donar veu a les famílies que, com nosaltres, procuren viure de la millor manera possible. 

Llegir (reviure) la duresa d'allò que és real, encara que sigui a través de la ficció, sol ser incòmode, i encara és tabú en la nostra societat. 

Però jo crec que és necessari parlar-ne, viure emocions, crear empatia, fer front a una realitat que existeix, encara que es vesteixi de conte.   

Reivindico aquest gènere, que sovint queda oblidat entre munts de novel·les, la meva llengua materna i paterna (el català), i dismitifico la maternitat, sovint molt idealitzada. Com diu la Paula Bonet, hi ha diversitat de maternitats i "Tu i jo" és l'atmósfera d'una d'elles. 

L'any passat vaig guanyar un 1r premi de narrativa, en el Premi Víctor Alari de Cubelles, per un conte inèdit titulat "Obrint finestres".

Es pot llegir en aquest blog.

I estic ultimant el meu segon recull de contes.